Economia Liberal

L'educació i el Liberalisme

2008-01-30T19:55:00.000+01:00

Us plantejo un dubte interessant sobre l'escola que volem els liberals:

1) Per una banda si creiem que els drets individuals venen per dret natural llavors la societat (o l'estat) ha d'intervenir per a formar persones lliures. Seria com partir de l'intervencionisme per a arribar a la llibertat. Els nens no volen aprendre matemàtiques i lliurament escollirien jugar o quedar-se a casa. Aquesta posició seria la que inicialment prendrien els il.lustrats enciclopèdics com Rousseau: intervenir per a aconseguir persones formades i, com a tal, lliures.

2) Si considerem, de forma utilitària, que les llibertats personals només cal protegir-les i prou perquè una societat d'individus feliços tendeix a ser una societat feliç, llavors l'escola ha de ser lliure, sense intervenció. El mercat ja regularà. Aquesta seria la idea original de Locke i els anglosaxons o la vessant més liberal dels il.lustrats (Voltaire).

Un primer pas podria ser l'aplicació de la proposta de l'Artur Mas (el xec escolar) com a solució mitjana entre intervenció i llibertat: les millors escoles tindrien més clients i, òbviament, més ingressos. Les pitjors tendirien a la fallida. Realment seria més "sostenible" econòmicament i primaria l'esforç del professorat.

John Locke

2008-01-07T11:55:00.000+01:00

Locke és el filòsof que va enfilar, o millor dit, planificar i dissenyar, gairebé apuntalar sòlidament, el que coneixem com la democràcia actual i l'estat de dret. És
Locke després de veure com la sang corria segons els partidaris d'una o altra fe, després d'observar les conseqüències macabres i desastroses de les guerres civils que van patir els anglesos en el segle XVII, Locke decideix que l'estat només ha d'actuar per a defensar els drets de l'individu.
Això tan simple és meravellós. I perquè? doncs perquè estem tips que ens diguin com hem de fer les coses, que ens expliquin què passa al món, com hem de pensar i què hem de fer, dir o creure.
Els països anglosaxons tenen molts segles d'experiència en la llibertat i és per això que els lliurepensadors havien d'anar a refugiar-se, normalment, a Gran Bretanya o a Holanda.
El liberalisme és efectiu si l'entorn i l'estat deixen que aquesta persona creixi, es formi, s'eduqui. Per triar, per escollir cal conèixer. Heus aquí la necessitat que tenen els estats, aquestes super-estructures famolenques de diner i de funcionaris, de tenir una ciutadania (potser súbdits)lliurada completament al consum, a la mediocritat, a la disbauxa desmesurada... I aquests estats tenen una relació idíl.lica amb el socialisme.
Dic això perquè estem a la cua d'Europa en educació i som els primers en prostitució i cocaïna. Un país d'incults és un "caldo" de cultiu per a la drogadicció i la prostitució. Tanta parafernàlia estatal, tanta estructura administrativa i controladora que tenim i som els darrers en allò més important, en conèixer.

Carta als Reis

2008-01-03T12:10:00.000+01:00

Ajudeu-nos, si us plau a educar als nostres nens i nenes, ja que ens hem assabentat que tenim un dels pitjors sistemes d’ensenyament públic d’Europa.

Els trens continuen anant malament, cosa que ja sabíeu d’altres anys. Però enguany hem superar el llindar del que és permissible, i molta gent ha vist afectats els seus desplaçament per anar a treballar. Si no hi ha intervenció divina, no ens en sortirem.

Hi ha un desgavell important en els projectes de noves infrastructures. Per una banda ens concedeixen pocs diners als pressupostos, i encara després s’executa una part miserable. Els problemes s’acumulen i hi ha poques idees. Fixeu-vos que el govern estatal ha deixat de destinar diners a Catalunya per la manca de projectes presentats des de la Generalitat, i mentrestant l’estat acumula un benefici de 10.000 milions d’euros.

Ja ni us parlo de la més que possible retallada de l’Estatut, votat per àmplia majoria dels catalans, o del dret a l’autodeterminació que no ens volen deixar votar en democràcia. Seguim sense poder conèixer les balances fiscals entre Catalunya i l’estat, sense poder gestionar els nostres aeroports, patint cues i mancances a la sanitat pública, i una llarga llista de coses.

Com sempre deixaré una mica d’aigua pels camells, com cada any, i un porró de vi, torrons i neules per vosaltres.

Desitjos per al 2008

2008-01-02T19:05:00.001+01:00

Desitjo que Estimeu i sigueu estimats

Desitjo que tingueu Amics que siguin valents i fidels.

Desitjo que tingueu Enemics per que així pugueu qüestionar-vos les vostres “veritats”

Desitjo que sigueu tolerants, no nomes amb els que s’equivoquen poc si no amb els que ho fan molt sovint.

Desitjo que si sou joves no tingueu pressa en madurar y que si ja heu madurat no us obsessioneu amb rejovenir, cada edat te el seu plaer.

Desitjo que planteu un arbre, i l’ajudeu en el seu creixement per descobrir cuanta vida hi ha en un arbre.

Desitjo que tingueu diners.

Desitjo que no es mori cap familiar vostre.

Desitjo que si sou homes trobeu una dona que us estimi i que si sou dones trobeu un home que us estimi.

Bon Any 20008!!!!

Xavier Sala i Martin

2007-12-30T10:50:00.000+01:00

Parlant de liberalisme ben bé que podríem parlar del nostrat professor internacional, el Sr Xavier Sala Martin. Val a dir que és tot un personatge, igualment odiat pels sectors col.lectivitzadors, és a dir, per les esquerres com per la caverna mediàtica. Si Sala Martin tingués qualsevol altra nacionalitat o bé no fos liberal seria un dels personones amb més share i audiència de les televisions.

Sala Martin és més conegut per les seves americanes que no pas pels seus escrits. Si el seu libre divulgatiu "Economia liberal per a no economistes i no liberals" ha estat i és un èxit, també són realment recomanables les seves incursions periodístiques quinzenals o mensuals a La Vanguardia i hem de recordar que va ser ell qui va fer aixcar-se de la cadira i marxar a l'actual president de la Generalitat, al Sr Montilla. El llavors candidat a la presidència no va poder suportar les escomeses racionals del Sr Sala Martín i va explotar, tal com ho fa sovint el Sr Bolaño.

Sala Martin és també el creador i motor de la fundació Umbele (www.umbele.org) i crec que la metodologia que aplica per a reduir la pobresa endèmica de l'Àfrica és molt més fructífera que no pas les caritats estèrils a les que ens tenen acostumats les grans ONG's.

Democracia a Cuba!

2007-12-11T23:17:00.001+01:00

Adam Smith

2007-12-04T22:25:00.000+01:00

Adam Smith (5 de juny de 1723 - 17 de juliol de 1790) fou un economista i filòsof escocès. La seva obra Investigació en la Naturalesa i Causes de la Riquesa de les Nacions fou el primer intent rigorós d'estudiar el desenvolupament històric de la indústria i el comerç a Europa , ajudà a la creació de l'economia com a disciplina acadèmica i proporcionà un marc teòric al capitalisme.

Bibliografia

1. Smith, Adam. Theory of Moral Sentiments (Teoria dels sentiments morals). 1759.

2. Smith, Adam. An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations (The Wealth of Nations) (Investigació sobre la Naturalesa i Causes de la Riquesa de les Nacions). 1776.

750.000 Catalans diem Prou!

2007-12-04T16:32:00.000+01:00

Escola de Chicago

2007-11-28T22:48:00.001+01:00

L'Escola de Chicago és reconeguda per el seu suport a les idees monetàries i de lliure mercat. Milton Friedman, per exemple, argumenta que la Gran Depressió va ser resultat de la contracció o reducció de l'oferta de diners (que controlava la Reserva Federal) i no pas de la manca d'inversió, com argumentava Keynes. D'acord amb Friedman i els monetaristes, les economies de mercat són estables inherentment si funcionen sense intervenció i que les depressions són el resultat de les intervencions del govern.

Els economistes neoclàssics consideren que el valor és subjectiu, i que depèn de la persona i del temps, i per tant rebutgen la teoria del valor de la mà d'obra. El marginalisme és la teoria que proposa que el valor econòmic prové de la seva utilitat marginal i del cost marginal. L'economia neoclàssica considera que els capitalistes aconsegueixen els guanys en renunciar al consum present (per consum futur, d'acord al model intertermporal), prenent riscs i organitzant la producció.

Una nova veu és la del premi Nobel en economia, Amartya Sen, que argumenta que el lliure mercat i el creixement econòmic per se no es tradueixen necessàriament en major benestar. Segons Sen, el desenvolupament és resultat de les llibertats, llibertats de mercat, política, social i cultural. Sense llibertat política i social el creixement econòmic no produirà benestar per si mateix.

Som una Nació i Diem Prou!

2007-11-27T22:19:00.001+01:00

Escola Austriaca

2007-11-26T23:05:00.000+01:00

Els economistes austríacs Ludwig von Mises i Friedrich Hayek van ser els defensor més importants del capitalisme de mercat. Ells argumentaven que només el capitalisme de mercat podia gestionar una economia moderna i complexa. Ja que l'economia moderna produeix un gran nombre de béns i serveis i està formada per un gran nombre de consumidors i empresaris, els problemes d'informació són molt més grans que no pas la capacitat d'una organització (o Estat) per processar-la. Segons els economistes austríacs l'oferta genera la seva pròpia demana.

Els conceptes de l'Escola austríaca han estat una influència força important de la ideologia liberal, que considera que el laissez-faire és l'ideal econòmic. Existeix una àmplia varietat de moviments que identifiquen el capitalisme amb les teories liberals sobre l'economia.

20 Novembre 2007 (Refunda el Catalanisme)

2007-11-20T22:41:00.000+01:00

El 20 de Novembre de 1975 va morir el dictador Francisco Franco.

Apart d'aixó avui es un gran dia per que l'Artur Mas ha presentat la conferencia sobre l,a refundació del Catalanisme, de la conferencia permetu-me destacar una frase: "Catalunya te dret a decidir que vol ser"

Crec que 32 anys despres dee la mort d'en "ciscu" ja es hora que els catalans poguem decidir en llibertat el futur del nostre poble.

Visca Catalunya Lliure!

Freedom For Catalonia!

Capitalisme

2007-11-19T23:23:00.000+01:00

El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu. S'hi inclouen factors de producció com ara la terra i altres recursos naturals, així com la mà d'obra i els béns capitals. Diverses teories han intentat explicar el concepte de capitalisme, justificar o criticar la propietat privada del capital i explicar l'operació dels mercats per afectar l'aplicació o eliminació de la regulació governamental sobre la propietat i els mercats

Neoliberalisme

2007-11-14T23:16:00.001+01:00

El neoliberalisme ha estat una corrent de pensament econòmic i polític predominant en les polítiques implementades des de començaments de la dècada de 1970, consolidades durant els anys 80 i 90 del segle XX i encara plenament vigents avui en dia. El neoliberalisme refusa la possibilitat d'una intervenció positiva de l'estat en l'economia (que pugui complementar la iniciativa privada), centrant el paper d'aconseguir el progrés econòmic i fins i tot, en casos extrems, la justícia social en el foment del lliure-mercat i la reducció de les restriccions a les decisions de les empreses. Els seus defensors afirmen que els guanys nets obtinguts mitjançant l'intercanvi en el lliure-mercat capitalista superen els costos en tots els casos.

Idees Fonamentals.

L'economia s'ha de regular per la llei del lliure-mercat.

La regulació del mercat de treball des de qualsevol altre organisme que no siguin les pròpies empreses és intrínsecament negativa ja que impedeix arribar al salari d'equilibri.
L'estat no ha d'intervenir en la regulació del comerç exterior ni en els mercats financers. La lliure circulació de capitals garanteix l'assignació més eficient dels recursos a nivell internacional.
El dèficit públic és perjudicial per a l'economia ja que absorbeix estalvi privat, fa augmentar els tipus d'interès i fa disminuir la inversió privada.
La protecció social garantida per l'estat del benestar i les polítiques redistributives són negatives per al desenvolupament econòmic.
L'estat ha de competir amb la iniciativa privada. Tots aquells serveis que puguin ser ofert pel sector privat han d'ésser privatitzats

Família Benthamiana

2007-11-13T23:58:00.000+01:00

* El social-liberalisme de dretes és la ideologia menys intervencionista d'aquesta família, ja que considera que, excepte causes de força major, que l'individu forja el seu destí amb la seva pròpia actitud. Per tant, només aspira a garantir la total igualtat de partida, donant per suposat que la posterior actitud de l'individu anirà assumint, de forma responsable i coherent, els sacrificis i beneficis entre els que, al llarg de la seva vida, haurà d'elegir.

En conseqüència, tendeix a garantir una educació bàsica igual per a tots els ciutadans, i a crear un sistema de seguretat social, és a dir, una assegurança de malaltia, accident o catàstrofe.

* El social-liberalisme d'esquerres dubta de la coherència i la responsabilitat de l'individu, assumint que una persona al llarg de la seva vida pot canviar de preferències, i pot cometre greus error. Per tant, tendeix a donar una segona oportunitat a les persones que al llarg de la seva vida cauen en desgràcia, oferint un sistema de beneficència més o menys elaborat (que en alguns casos inclou la renda bàsica), així com nombroses possibilitats de reciclatge professional, a més dels drets bàsics oferts pel social-liberalisme de dretes.

Familia Paretiana del Liberalisme

2007-11-11T22:37:00.000+01:00

Aquesta família es pot considerar actualment com a la més genuïna representació del liberalisme, ja que duu fins a l'extrem els seus postulats bàsics. A conseqüència de l'explicació de Pareto de la satisfacció, el liberalisme paretià considera a l'individu finalitat en si mateixa, ignorant qualsevol consideració social. L'individu es la base de tot, i la mesura de totes les coses. Però cal dir que els liberals paretians no escatimen a la incoherència de recórrer a arguments socials i als indicadors macroeconòmics que tant critiquen a la teoria, per qüestions purament retòriques, cosa que pot arribar a confondre a l'hora de classificar ideològicament a aquesta persona.

Amb l'individu com a finalitat en si mateixa, neixen tres ideologies pròpiament dites (cadascuna amb la seva diversitat interna): l'anarcocapitalisme, el liberalisme autoritari i l'autodeterminisme o poliarquia.

* L'anarcocapitalisme veu en l'Estat una amenaça permanent per a l'individu, i per tant advoca per la seva destrucció. Com a defensa de la seva propietat i integritat, cada individu s'haurà d'espavilar, ja sigui armant-se, ja sigui pagant a "empreses de seguretat privada". Segons els anarcocapitalistes, aquesta "llei de la selva" és l'ordre natural de les coses. Molts teòrics consideren l'anarcocapitalisme com la vessant no-estatista del liberalisme autoritari (i per tant, part d'aquesta ideologia).

* El liberalisme autoritari considera l'Estat com a un mal necessari per a garantir un ordre liberal, és a dir, el règim de propietat privada, l'espai de seguretat, etc. Però en cap moment ha de sortir d'aquests àmbits, i per tant cal restringir fortament les llibertats polítiques d'aquells que defensen un major intervencionisme. Els més moderats es limiten a prohibir constitucionalment la política social del govern, mentre que els més radicals defensen l'abolició del règim democràtic i la instauració d'una dictadura liberal i un estat policíac.

* L'autodeterminisme i la poliarquia son, segurament, els més flexibles dels sistemes paretians, i per tant els més propers a l'esperit del liberalisme clàssic (pre-Guerres Mundials). De fet, l'origen d'aquesta ideologia parteix de la teoria del Contracte Social de Rousseau, segons la qual la sobirania emana de l'individu, i que aquest la delega mitjançant un pacte amb la resta de la societat. Amb aquest pacte, un determinat col·lectiu s'identifica com a Subjecte Constituent, i crea la seva pròpia forma de govern. Seguint aquesta filosofia, ja que l'individu n'és el propietari de la seva sobirania, qualsevol grup d'individus es podria posar d'acord i constituir-se com a Subjecte Polític, amb la seva forma de govern particular.

2007-11-04T12:24:00.001+01:00

Avui 4 de Novembre de 2007 faig 23 anys!!! aixi que he decidit autodedicar-me el Blog.

Foto: Hotel Palace Riviera Maya (Setembre 07)

Historia del Liberalisme

2007-11-01T10:44:00.000+01:00

El liberalisme modern neix al voltant del segle XVIII com a afirmació de les llibertats i els drets de l'individu davant la tirania de les monarquies absolutes de l'Ancien Régime. Evoluciona de forma paral·lela a ambdós costats del Canal de la Mànega, a França en la seva forma revolucionària i a Gran Bretanya en la variant reformista.

El primer gran pensador classificable com a liberal fou John Locke, filòsof d'origen britànic. La seva obra Dos Tractats sobre el Govern suposa el començament del liberalisme polític, en ser aplicat arran de la Revolució del 1688. En aquest assaig es nega l'origen diví de l'autoritat del rei, defensant la teoria de que aquest emana del poble, i per tant el sistema de monarquia constitucional i representativa.

Continuant aquesta línia, apareixen a França els pensadors il·lustrats, precursors de la Revolució Francesa, entre els que destaquen Montesquieu (autor de la teoria de la separació de poders), Rousseau (teòric del contracte social) i Voltaire. Però la repressió política a França duu a molts liberals a l'exili anglès, produint en aquest darrer país un autèntic intercanvi d'idees que donarà l'impuls definitiu a la ideologia liberal. L'ajuda que els hi ofereix el reformador Jeremy Bentham (teòric de l'utilitarisme) li val, al 1792, el títol de Ciutadà d'Honor de França.

El triomf relatiu en la conquesta del poder polític marca l'inici de l'aplicació sistemàtica de la visió del món liberal a la resta dels àmbits socials, estacant la seva vessant econòmica, iniciada per Adam Smith a la seva obra La Riquesa de les Nacions, continuada per David Ricardo i John Stuart Mill, i finalment completada per la teoria general de l'equilibri de Léon Walras.

Amb el Crac de 1929 i la Gran Depressió, sorgeix una nova efervescència dins el pensament liberal (a part d'una agudització de la lluita de classes), que acaba escissió en dos corrents: el Liberalisme Americà i el Liberalisme Austríac.

Ll'escenari de la ruptura definitiva fou a quantl 1936 John Maynard Keynes publicà la seva Opera Magna: Teoria General de l'Ocupació, l'Interès i el Diner. Dins ella, es defensa la intervenció activa de l'Estat en l'economia, per tal de garantir l'estabilitat de la demanda agregada, i amb ella l'ocupació i el creixement econòmic.

Aquesta deriva cap al socialisme i l'economia mixta no va agradar gens als pensadors austríacs, liderats per Friedrich Hayek. Les disputes dialèctiques acabaren en un gran distanciament entre els sectors més progressistes i els més conservadors dins del liberalisme.

Després de la Segona Guerra Mundial es produeix una divisió del món en dos grans blocs: el comunista i el capitalista, passant a un període anomenat Guerra Freda. Al bloc capitalista s'intenta reconstruir un sistema, prenent aquest un caire keynesià, molt influït per la por a una nova Gran Depressió i al comunisme. Aquesta por l'allunya dels postulats de l'economia liberal, però el liberalisme polític i social es manté.

Més endavant, la Crisi del Petroli, la neutralització de l'amenaça comunista i, sobre tot, l'ascens a començament dels anys 80 d'una nova generació que no va patir la Gran Depressió, suposen un canvi de direcció brusc. Liderats per Margaret Thatcher al Regne Unit i per Ronald Reagan als Estats Units d'Amèrica, els teòrics austríacs arriben al poder, iniciant el que molts politicòlegs ja qualifiquen com a nova era d'hegemonia liberal.

Estat del Benestar

2007-10-28T23:37:00.000+01:00

A molts els costa entendre perquè dic que els Estats del Benestar occidentals són inconsistents amb els principis que els seus propis defensors utilitzen per a justificar-los.

Els polítics socialdemòcrates, edifiquen la seva defensa de l'Estat redistribuidor sobre l'existència d'uns drets positius universals, per exemple: l'accés a la sanitat, l'educació i, en general, a uns recursos econòmics suficients per tirar, més o menys, endavant.
El cas és que transferir recursos per garantir aquests drets universals dins de les fronteres d'un Estat occidental com Espanya no és altra cosa, a escala mundial, que transferir recursos de gent molt i molt rica a gent que, pels estàndars mundials, ja és notablement rica. Per exemple: un mileurista, que rep transferències milionàries (en pessetes) en forma d'educació 'gratuïta' pels seus fills, metge 'gratuït', etcs gratuïts, forma part, aproximadament, del 15 % més ric de la població mundial. Per entendre'ns, hi ha milers de milions de persones que no poden ni somniar en tenir uns ingressos així i no cal dir que no tenen, ni de lluny, els recursos econòmics suficients per tirar endavant.
Volen garantir drets universals de veritat? Suprimeixin avui mateix la sanitat pública, les prestacions d'atur, els subsidis agrícoles, les pensions no contributives, els ajuts per naixements, etc. i assegurint-se que a l'Àfrica menja tothom. O els africans no gaudeixen d'aquests drets universals que fan servir vostès per fotre'm el 30 % del que cobro?

Llibres Liberals (I)

2007-10-23T22:42:00.000+02:00

Permeteu-me unes recomanacion s de llibres de pensament Liberal:

El Perfecto idiota latinoamericano', d'Álvaro (fill de Mario) Vargas Llosa i altres. No facin cas de l'adjectiu 'latinoamericano', serveix també per retratar la mentalitat dels progres europeus.

En Busca de la Excelencia: de PETERS, THOMAS J. y WATERMAN, ROBERT H.

Controle su destino: de Anthony Robbins

Victoria Liberal a Polonia

2007-10-22T22:54:00.001+02:00

El Partit Plataforma Civica (PO) liderat per Donald Tusk ha resultat el gunayador de les eleccions a Polonia.

Aquest partit aposta per unes lleis Ultraliberals en el ambit economic aixi doncs desde aquest bloc vull donar-li tot el meu suport.

We are The Champions!!!

2007-10-21T22:47:00.000+02:00

Kimi Raikkonen: Campio del mon de la Formula 1 2007

Scuderia Ferrari: Campiona del mon Formula 1 2007

Felicitats!!!

Evasió D'impostos

2007-10-20T02:03:00.000+02:00

L'evasió d'impostos, per norma general, em sembla un imperatiu moral de la mateixa categoria que l'objecció de consciència a l'hora de fer el servei militar.
Si pogués montaria una fundació dedicada a donar suport legal de primer nivell a tot ciutadà acusat d'evadir impostos.
Una bona manera d'incentivar-ne la pràctica, ar és potenciar la insubmissió fiscal generalitzada de les classes mitjanes, que són qui al cap i a la fi aguanten sobre les seves espatlles tot aquest robatori institucionalitzat, amb la suor del seu treball diari, amb anys de sacrificis, formant-se, aprenent, lluitant sense descans per ser algun dia més productius, perquè encabat vingui el govern de torn i els confisqui el fruit del seu treball i si protesten i miren d'evitar-ho: a la presó. Aquesta és la veritable injustícia del món d'avui. D'aquí hauria de venir la veritable revolució, d'aquells que paguen cada any desenes o centenars de milers d'euros al monstre col·lectivista tant si volen com si no.

Dit això, una reflexió: no hi ha ésser més hipocrita al món que un socialdemòcrata que evadeix impostos.

Llibertat D'espressió

2007-10-18T23:47:00.000+02:00

Per cert, al costat dret de la pantalla veuran un quadradet de color verd. Es tracta d'una iniciativa d'Amnistia Internacional (www.irrepressible.info) que he descobert precisament a traves del blog de l'Anasagasti. La idea es que tothom que tingui un blog o una pagina web pugui cedir un espai per la publicacio de noticies, articles, textos, etc. que hagin estat censurats pels governs de qualsevol pais del mon. M'ha semblat una bona idea i animo a tota la xarxa de bloggers liberals a sumar-s'hi i posar les coses mes dificils als governs que lluiten contra la llibertat i la creativitat individual.

Suecia

2007-10-15T23:30:00.000+02:00

Un dels principis fonamentals de l'economia que la gent respon als incentius, els suecs també. I el mateix passa amb els ciutadants de la URSS, Cuba i Corea del Nord (i no cal dir amb els dirigents). Qualsevol persona amb pretensions d'ocupar un càrrec públic hauria de demostrar coneixement suficient d'aquesta màxima. De la mateixa manera que qui pretén conduir ha de saber què ha de fer si veu un cartell amb les lletres: STOP.
Els incentius (en sentit ampli, no només els sous) modifiquen el comportament de la gent.

Doncs bé, el cas és que el WSJ explica, en un article dedicat a radiografiar l'estafa al treballador que suposa l'estat del benestar suec (sí, al treballador!) com durant el mes que va durar l'Eurocopa de futbol, el 2002, les baixes per malaltia van disparar-se un...55%. Una autèntica epidèmia. Encara bo que se'n van recuperar ràpidament tot just eliminada Suècia de la competició.

És evident que algun problema greu hi deu haver allà dalt: expliquen que un 13 % de la força de treball viu dels subsidis estatals per algun tipus d'invalidesa permanent. Xifra insòlita al món. Més d'un 20% de la població pateix ansietat (clínica), patologia que dóna dret a un subsidi estatal de fins a un 80% del sou que cobraves abans d'haver d'abandonar la feina (amb un límit superior als 3000 €).

Potser confonc correlació i causalitat (o potser els suecs estafen, qui sap)...però si fem cas de tots aquests socialistes i seguim l'exemple suec, pronostico autèntics estralls per la salut del treballador català. I més si juga el Barça o la selecció catalana (Quant ens deixen... peró aixó millor ho tractem un altre dia...)

Enyorança

2007-10-14T23:08:00.000+02:00

És fàcil sentir socialdemòcrates exclamar-se pel monopoli de què el capitalisme gaudeix des de finals del segle XXI, amb comptades i tràgiques excepcions (Corea del Nord, Cuba, França...). La majoria acostumen a acceptar-ne la superioritat, però sempre ho acompanyen d'una certa nostàlgia, nostàlgia de quan el capitalisme i el comunisme convivien i, en certa manera, competien (sempre m'ha semblat curiós que precisament ells enyorin tant la competència). La seva teoria és que l'existència del comunisme a la URSS suavitzava, d'alguna manera obligava el capitalisme a moderar els seus resultats més bèsties (noti's que utilitzo la seva terminologia) per fer-se més atractiu a les masses populars. Al desaparèixer la URSS aquesta restricció al capitalisme salvatge ja no hi és i, segons diuen, els especuladors campen al seu aire...

Sense Comentaris.

Pena de Mort? No Gracies!

2007-10-08T17:05:00.000+02:00

És complicat ser liberal i ser partidari de la pena de mort. Coherència.

Donar-li aquest poder a l’Estat, el de matar a sang freda, sempre m’ha semblat una mala idea.

No fa massa que els monarques absoluts feien executar la dissidència, per consideracions de justícia suposo. I els comunistes encara ho fan ara.Fer passar un assassí per la forca per consideracions de justícia és, doncs, una extralimitació inadmissible de l’Estat en les seves funcions. De fet tot el que faci l’Estat en nom de la justícia és molt perillós, com qualsevol cosa que faci sota el paraigües d’idees tan grandiloqüents

May Day

2007-10-04T23:55:00.000+02:00

Tu creus que l'Estat ha de portar un registre minuciós de la teva activitat sexual i religiosa? O del teu historial mèdic? Doncs perquè collons ha de saber quants diners guanyes i quantes cases tens?

Així com en el primer cas tothom ho veu clar, ningú no sembla alarmar-se perquè la burocràcia governamental disposi d'un registre minuciós amb tots els nostres ingressos i propietats. De la majoria dels nostres amics és ben possible que l'Estat en sàpiga moltes més coses que nosaltres mateixos, almenys pel que fa a renda i patrimoni.

Facin alguna cosa, per l'amor de Déu, l'Estat està violant la meva privacitat amb tot de preguntes indiscretes sobre quant guanyo i què posseixo. I el millor és que si no responc la veritat venen uns senyors de blau i em tanquen dins una gàbia propietat d'aquest Gran Germà que vetlla nit i dia pel nostre 'benestar'.

Resposta ràpida: Impost sobre el Consum.

Els meus 10 desitjos pel nou curs

2007-10-01T22:56:00.000+02:00

1. Suprimir l'educació pública
2. Suprimir la sanitat pública
3. Suprimir el sistema públic de pensions.
4. Suprimir les prestacions d'atur
5. Suprimir tota la regulació laboral
6. Eliminar totes les barreres al lliure comerç i a la lliure circulació de persones
7. Suprimir l'impost de la renda, de societats, de successions i qualsevol altre impost directe
8. Legalitzar les drogues (totes)i l'eutanàsia.
9. Establir un únic impost sobre el consum
10. Canviar el sistema electoral proporcional per un de majoritari (tipus Regne Unit i EUA)

El Meu Govern

2007-09-24T23:10:00.000+02:00

President: Artur Mas

Vice-president: Felip Puig

Conseller de Finances, Governació i Administracions Públiques: Xavier Sala-i-Martín. Tipus màxim de l'IRPF al 3

Conseller d'Interior: Lluis Recoder

Conseller de Relacions Exteriors: Bill Clinton

Conseller de Justícia: Alfons Lopez Tena

Conseller d'Economia: Ramon Tremosa

Conseller dels Mitjans de Comunicació: Salvador Sostres.

Consellera de Cultura: Vicenç Villatoro

Conseller d'Educació: Jordi Pujol, la veu de l'experiencia.

Conseller d'Universitats, Innovació, i Empresa: Larry Summers. Expresident de la universitat de Harvardc

Conseller de Política Territorial i Obres Públiques: Florentino Pérez, que almenys sap de què va, això de la construcció.

Conseller de Sanitat: Hank McKinell (CEO de Pfizer)

Milton Friedman

2007-09-14T16:38:00.000+02:00

Milton Friedman va morir a San Francisco.

Una mostra de tot el que ens ha deixat:

Estic a favor d’abaixar impostos sota qualsevol circumstància, per qualsevol excusa, per qualsevol motiu.

La responsabilitat social de les empreses és maximitzar beneficis.

La inflació és sempre i en tot lloc un fenomen monetari en el sentit que només es pot donar per un increment més ràpid de la quantitat de diner que de producció.

La inflació és l’única forma impositiva que no necessita una llei.

Hi ha quatre maneres de gastar els diners: gastar els teus diners en tu mateix. Quan ho fas, realment vigiles què fas i mires de treure’n el màxim profit. També pots gastar els teus diners en algú altre, per exemple, fent un regal. Bé, aleshores potser no et preocupes tan pel contingut del regal, però mires molt el cost. Una altra opció és gastar els diners d’algú altre en tu mateix. En aquest cas segur que sopes bé. Finalment, pots gastar els diners d’algú en algú altre. Què passa? No t’importa ni quant gastes ni què en treus. Ni són teus ni te’ls gastes per tu. Això és el govern. I així es gestiona el 40 % de la nostra renda. [ell parla dels Estats Units, en el nostre cas és encara pitjor]

Una de les principals fonts d’objeccions a l’economia del lliure mercat és precisament que dóna a la gent allò que volen enlloc d’allò que un grup particular de gent decideix que han de voler. Rere la majoria d’arguments contra el lliure mercat s’hi troba una manca de fe en la llibertat mateixa.

Els governs mai no aprenen, només les persones aprenen.

Un dels més grans errors és jutjar les polítiques i els programes per les seves intencions i no pels seus resultats.

És cert, no tenim una necessitat desesperada de créixer. Tenim un desig desesperat de créixer.

Allò que no està prohibit a Suècia, és obligatori.

Dreta, Esquerra, On Soc?

2007-09-13T22:47:00.000+02:00

El punt vermell representa la meva ubicació en l'espectre polític segons el test del think-tank nord-americà Advocates for Self-government.
També és veritat que no cal un test gaire sofisticat per arribar a la conclusió que sóc un llibertari sense matisos, que prescindeix de les més elementals consideracions pragmàtiques i que pretén solucionar-ho tot amb una sola màxima: més mercat i menys Estat.

Independencia i Liberalisme

2007-09-12T22:54:00.001+02:00

Sala-i-Martín acaba d'un tall net i precís amb la prestesa contradicció entre ser liberal i nacionalista:

"Un liberal vol reduir la influència de l'Estat sobre els individus. Un nacionalista vol compartir l'Estat amb un determinat grup de persones i no amb un altre. Per tant, primer s'escull el grup amb qui comparteixes allò públic i després que el tamany d'allò públic ha de ser el més petit possible. Dos plans diferents que no tenen res a veure, com ser gras i ser del Barça."

Imigració

2007-09-08T04:13:00.000+02:00

Com a liberal, em sembla molt bé la lliure circulació de persones, papers per a tothom!

El mercat per no economistes: la demanda

2007-09-06T22:56:00.000+02:00

Un mercat és simplement la interacció d'una demanda (desig d'alguna cosa i disposició a donar quelcom a canvi) i una oferta (disposició de produir o oferir una cosa, bé o servei, a qui la vulgui i estigui disposat a donar alguna cosa a canvi). Generalment s'assumeix que existeix una relació inversa entre el preu d'un bé i la quantitat que se'n demana. Tan a nivell individual com agregat s'acostuma a verificar aquesta condició: per tenir una ampolla d'aigua quan tens set i no en tens cap és possible que estiguis disposat a pagar molt més que un cop ja la tens per tenir-ne una segona i menys encara pagaràs per una tercera, etc, fins que arribarà un moment que no la voldràs ni regalada, probablement. A nivell agregat, això es tradueix en una relació matemàtica coneguda com la corba de demanda, que no és altra cosa que agafar els eixos d'ordenades i absisses, posar al primer el preu en unitats monetàries i al segon la quantitat demandada en unitats físiques. Aquesta senzilla expressió també es coneix com a llei d'utilitat marginal decreixent d'un bé o servei i és un principi fonamental de la teoria econòmica. Dit en altres paraules, cada unitat extra que obtenim d'aquest bé proporciona menys benestar o utilitat que l'anterior i per tant és menys allò que estarem disposats a oferir a canvi per tenir-la (estarem disposats a pagar un preu més baix). Perquè el preu no és altra cosa que allò que estem disposats a sacrificar per obtenir un determinat bé i no parlo només de diners, que són simplement un lubricant del sistema, l'oli del cotxe, però mai el combustible. Això s'il·lustra molt bé en situacions extremes: enmig del desert, on l'escassetat d'aigua és notòria, és fàcil que algú estigui disposat fins i tot a matar per una cantimplora plena d'aigua. Aquest mateix senyor difícilment estaria disposat a cometre assassinat per una ampolleta d'aigua si és al centre de Manhattan i té la nevera plena de garrafetes d'Evian. No li surt a compte, senzillament, i seria d'una gran estupidesa fer-ho. No calen complicades teories ètiques ni sofisticades fonamentacions metafísiques de la moral establerta. L'egoísme pur i dur funciona molt sovint i automàticament. Matar és un preu molt elevat per una ampolla d'aigua i només si també és la vida el què t'hi va pots plantejar-t'ho i té fins i tot sentit fer-ho. Tenir o no la cantimplora al desert suposa un increment d'utilitat o felicitat extraordinària, la vida mateixa, de fet, en canvi una ampolla més quan ja en tens la nevera plena proporciona una utilitat extra pràcticament neglible. La quantitat que decidirem adquirir d'un bé, doncs, dependrà del preu que n'haguem de pagar, és a dir, d'allò que haurem d'oferir a canvi. Si mates per una ampolla d'aigua estàs pagant un terrible preu psicològic, probablement, i un possible preu temporal (anys a la presó) o fins i tot físic (pena de mort o que el senyor que pretens matar tingui altres plans i t'acabi matant ell a tu o deixant-te greument ferit). Si estàs disposat o no a aquest sacrifici és una altra manera de dir si estàs disposat a pagar el preu d'aquesta ampolla i això, al seu torn, depèn de què en trauràs d'aquesta ampolla, de quina utilitat et proporcionarà: et salvarà la vida o t'ensorrarà la nevera per sobrepès? Si el preu és molt alt només aquells a qui els proporcioni més utilitat i per tant, en bona raó, estiguin disposats a sacrificar més, decidiran obtenir-ne. A mesura que el preu va pujant són cada vegada menys els individus a qui els compensa el sacrifici i si tant alt és el preu pot ser que ningú no en vulgui, és clar.
Un altre exemple: si no has sopat quan pagaries per sopar? 20 €, bé. Ara un cop sopat et volen tornar a fer sopar, què estaries disposat a pagar? Molt menys, m'imagino.

Wal Mart.

2007-09-05T16:24:00.001+02:00

La cadena de supermercats nord-americana Wal-Mart ha fet, sense dubte, molt més per les famílies de baix poder adquisitiu , que qualsevol programa governamental que hagi existit mai. Amb els seus descomptes i la seva permament lluita per minimitzar costos i oferir els preus més baixos possibles al consumidor ha permès l'accés de moltes famílies a determinats productes fins fa poc impensables.

Bernie Eclestone

2007-09-04T16:10:00.000+02:00

Bernie Ecclestone, president de la FOA (Formula One Association)

Nascut a Suffolk, Anglaterra, el 1930. Pare pescador, mare a casa.

Aquest és, segons la revista Time, el 13è home més ric del Regne Unit, amb una fortuna aproximada de 2.200 milions de dòlars. En el món de la Fórmula 1 se’l coneix com “The Supremo” o “Mr. E” i no perquè si.

El jove Bernie de seguida destacà entre els seus companys de classe i no precisament per l’èxit acadèmic, que mai el va preocupar. Als 13 anys tenia clares dues coses: volia diners i adorava les motos. Com que mai ha estat home de perdre el temps, de seguida va tenir muntat un negoci de compra i venda de caramels, xocolatines, llaminadures, material escolar, apunts, etc. A l’escola es féu famós aviat, després al barri i finalment tota la ciutat n’havia sentit a parlar. Els diners o bé els reinvertia o bé organitzava, segons expliquen, festes memorables en hotels del centre de Londres, on no hi faltaven mai el xampany, En tanta quantitat com fos necessària. La seva astúcia aviat va deixar petit el sistema educatiu públic de la Gran Bretanya i als 16 anys Ecclestone abandonà l’escola per dedicar-se a la seva passió: les motos. Primer aprenent l’ofici en un taller local, després amb el seu propi negoci de compra i venda de peces. Tant avançà en el món del motor que ben aviat posseïa equips de competició en campionats nacionals i més tard internacionals.
A principis dels setanta féu el salt definitiu a la primera divisió: compra l’equip Brabham de Fórmula 1. Un cop dins, de seguida s’adona que les coses no hi funcionaven bé i no podia fer altra cosa que posar-hi el que calgués perquè tot funcionés d’una altra manera. Ecclestone no és dels que es resignen a acceptar el que els ve donat com si fos una pedregada. Molts managers han estat excel·lents gestors d’equips de Fórmula 1, però sempre acceptant les condicions que existien. Bernie decidí que no n’hi havia prou i no va parar fins que va canviar l’esport de dalt a baix. Va agafar la responsabilitat de liderar la revolució dels equips contra la federació i va aconseguir passar de la possible desaparició d’una Fórmula 1 en franca decadència a convertir-la en un dels negocis més ben organitzats del món. No en tenia prou portant un equip, que decidí encarregar-se de tot l’esport i agafar les regnes de la FOA, la nova entitat que s’encarregaria, a partir del moment, de gestionar l’espectacle de la F1. També fou ell, per descomptat, qui la creà. Introduí una nova filosofia en un dels móns més tancats que hi ha, però és evident que si havia pogut amb els seus companys d’escola, no serien ara un obstacle una colla de britànics i francesos amb sobrepès sense cap idea interessant sobre què fer amb el seu esport.
Sovint l’acusen de mal educat, però de què realment pateix és d’una aguda intolerància a la imbecil·litat, a l’estupidesa ja sigui de col·legues, empleats o periodistes.
Al seu haver hi ha frases memorables: la primera que li recordo, la resposta a una periodista que se li dirigí en espanyol: “Crec que no val la pena parlar amb algú que no sap anglès”.

Começa una Era.

2007-09-03T16:35:00.000+02:00

És la il·lusió d'encetar un paquet, d'estrenar una joguina. La tens a les mans i no pots esperar ni un segon més, t'hi has de posar. Saps que tindràs tot el temps del món per gaudir-ne, que probablement te n'arribaràs a cansar, però avui i ara que no t'emprenyin, hi vols jugar.

Em comprometo a actualitzar-lo cada dia, per molt que costi.

El xampany ha estat servit, senyors, alcin la copa i brindin amb mi. Benvinguts a tots/es!