Us plantejo un dubte interessant sobre l'escola que volem els liberals:
1) Per una banda si creiem que els drets individuals venen per dret natural llavors la societat (o l'estat) ha d'intervenir per a formar persones lliures. Seria com partir de l'intervencionisme per a arribar a la llibertat. Els nens no volen aprendre matemàtiques i lliurament escollirien jugar o quedar-se a casa. Aquesta posició seria la que inicialment prendrien els il.lustrats enciclopèdics com Rousseau: intervenir per a aconseguir persones formades i, com a tal, lliures.
2) Si considerem, de forma utilitària, que les llibertats personals només cal protegir-les i prou perquè una societat d'individus feliços tendeix a ser una societat feliç, llavors l'escola ha de ser lliure, sense intervenció. El mercat ja regularà. Aquesta seria la idea original de Locke i els anglosaxons o la vessant més liberal dels il.lustrats (Voltaire).
Un primer pas podria ser l'aplicació de la proposta de l'Artur Mas (el xec escolar) com a solució mitjana entre intervenció i llibertat: les millors escoles tindrien més clients i, òbviament, més ingressos. Les pitjors tendirien a la fallida. Realment seria més "sostenible" econòmicament i primaria l'esforç del professorat.
dimecres 30 de gener de 2008
dilluns 7 de gener de 2008
John Locke
Locke és el filòsof que va enfilar, o millor dit, planificar i dissenyar, gairebé apuntalar sòlidament, el que coneixem com la democràcia actual i l'estat de dret. És
Locke després de veure com la sang corria segons els partidaris d'una o altra fe, després d'observar les conseqüències macabres i desastroses de les guerres civils que van patir els anglesos en el segle XVII, Locke decideix que l'estat només ha d'actuar per a defensar els drets de l'individu.
Això tan simple és meravellós. I perquè? doncs perquè estem tips que ens diguin com hem de fer les coses, que ens expliquin què passa al món, com hem de pensar i què hem de fer, dir o creure.
Els països anglosaxons tenen molts segles d'experiència en la llibertat i és per això que els lliurepensadors havien d'anar a refugiar-se, normalment, a Gran Bretanya o a Holanda.
El liberalisme és efectiu si l'entorn i l'estat deixen que aquesta persona creixi, es formi, s'eduqui. Per triar, per escollir cal conèixer. Heus aquí la necessitat que tenen els estats, aquestes super-estructures famolenques de diner i de funcionaris, de tenir una ciutadania (potser súbdits)lliurada completament al consum, a la mediocritat, a la disbauxa desmesurada... I aquests estats tenen una relació idíl.lica amb el socialisme.
Dic això perquè estem a la cua d'Europa en educació i som els primers en prostitució i cocaïna. Un país d'incults és un "caldo" de cultiu per a la drogadicció i la prostitució. Tanta parafernàlia estatal, tanta estructura administrativa i controladora que tenim i som els darrers en allò més important, en conèixer.
Locke després de veure com la sang corria segons els partidaris d'una o altra fe, després d'observar les conseqüències macabres i desastroses de les guerres civils que van patir els anglesos en el segle XVII, Locke decideix que l'estat només ha d'actuar per a defensar els drets de l'individu.
Això tan simple és meravellós. I perquè? doncs perquè estem tips que ens diguin com hem de fer les coses, que ens expliquin què passa al món, com hem de pensar i què hem de fer, dir o creure.
Els països anglosaxons tenen molts segles d'experiència en la llibertat i és per això que els lliurepensadors havien d'anar a refugiar-se, normalment, a Gran Bretanya o a Holanda.
El liberalisme és efectiu si l'entorn i l'estat deixen que aquesta persona creixi, es formi, s'eduqui. Per triar, per escollir cal conèixer. Heus aquí la necessitat que tenen els estats, aquestes super-estructures famolenques de diner i de funcionaris, de tenir una ciutadania (potser súbdits)lliurada completament al consum, a la mediocritat, a la disbauxa desmesurada... I aquests estats tenen una relació idíl.lica amb el socialisme.
Dic això perquè estem a la cua d'Europa en educació i som els primers en prostitució i cocaïna. Un país d'incults és un "caldo" de cultiu per a la drogadicció i la prostitució. Tanta parafernàlia estatal, tanta estructura administrativa i controladora que tenim i som els darrers en allò més important, en conèixer.
dijous 3 de gener de 2008
Carta als Reis
Ajudeu-nos, si us plau a educar als nostres nens i nenes, ja que ens hem assabentat que tenim un dels pitjors sistemes d’ensenyament públic d’Europa.
Els trens continuen anant malament, cosa que ja sabíeu d’altres anys. Però enguany hem superar el llindar del que és permissible, i molta gent ha vist afectats els seus desplaçament per anar a treballar. Si no hi ha intervenció divina, no ens en sortirem.
Hi ha un desgavell important en els projectes de noves infrastructures. Per una banda ens concedeixen pocs diners als pressupostos, i encara després s’executa una part miserable. Els problemes s’acumulen i hi ha poques idees. Fixeu-vos que el govern estatal ha deixat de destinar diners a Catalunya per la manca de projectes presentats des de la Generalitat, i mentrestant l’estat acumula un benefici de 10.000 milions d’euros.
Ja ni us parlo de la més que possible retallada de l’Estatut, votat per àmplia majoria dels catalans, o del dret a l’autodeterminació que no ens volen deixar votar en democràcia. Seguim sense poder conèixer les balances fiscals entre Catalunya i l’estat, sense poder gestionar els nostres aeroports, patint cues i mancances a la sanitat pública, i una llarga llista de coses.
Com sempre deixaré una mica d’aigua pels camells, com cada any, i un porró de vi, torrons i neules per vosaltres.
Els trens continuen anant malament, cosa que ja sabíeu d’altres anys. Però enguany hem superar el llindar del que és permissible, i molta gent ha vist afectats els seus desplaçament per anar a treballar. Si no hi ha intervenció divina, no ens en sortirem.
Hi ha un desgavell important en els projectes de noves infrastructures. Per una banda ens concedeixen pocs diners als pressupostos, i encara després s’executa una part miserable. Els problemes s’acumulen i hi ha poques idees. Fixeu-vos que el govern estatal ha deixat de destinar diners a Catalunya per la manca de projectes presentats des de la Generalitat, i mentrestant l’estat acumula un benefici de 10.000 milions d’euros.
Ja ni us parlo de la més que possible retallada de l’Estatut, votat per àmplia majoria dels catalans, o del dret a l’autodeterminació que no ens volen deixar votar en democràcia. Seguim sense poder conèixer les balances fiscals entre Catalunya i l’estat, sense poder gestionar els nostres aeroports, patint cues i mancances a la sanitat pública, i una llarga llista de coses.
Com sempre deixaré una mica d’aigua pels camells, com cada any, i un porró de vi, torrons i neules per vosaltres.
dimecres 2 de gener de 2008
Desitjos per al 2008
Desitjo que Estimeu i sigueu estimats
Desitjo que tingueu Amics que siguin valents i fidels.
Desitjo que tingueu Enemics per que així pugueu qüestionar-vos les vostres “veritats”
Desitjo que sigueu tolerants, no nomes amb els que s’equivoquen poc si no amb els que ho fan molt sovint.
Desitjo que si sou joves no tingueu pressa en madurar y que si ja heu madurat no us obsessioneu amb rejovenir, cada edat te el seu plaer.
Desitjo que planteu un arbre, i l’ajudeu en el seu creixement per descobrir cuanta vida hi ha en un arbre.
Desitjo que tingueu diners.
Desitjo que no es mori cap familiar vostre.
Desitjo que si sou homes trobeu una dona que us estimi i que si sou dones trobeu un home que us estimi.
diumenge 30 de desembre de 2007
Xavier Sala i Martin
Parlant de liberalisme ben bé que podríem parlar del nostrat professor internacional, el Sr Xavier Sala Martin. Val a dir que és tot un personatge, igualment odiat pels sectors col.lectivitzadors, és a dir, per les esquerres com per la caverna mediàtica. Si Sala Martin tingués qualsevol altra nacionalitat o bé no fos liberal seria un dels personones amb més share i audiència de les televisions.
Sala Martin és més conegut per les seves americanes que no pas pels seus escrits. Si el seu libre divulgatiu "Economia liberal per a no economistes i no liberals" ha estat i és un èxit, també són realment recomanables les seves incursions periodístiques quinzenals o mensuals a La Vanguardia i hem de recordar que va ser ell qui va fer aixcar-se de la cadira i marxar a l'actual president de la Generalitat, al Sr Montilla. El llavors candidat a la presidència no va poder suportar les escomeses racionals del Sr Sala Martín i va explotar, tal com ho fa sovint el Sr Bolaño.
Sala Martin és també el creador i motor de la fundació Umbele (www.umbele.org) i crec que la metodologia que aplica per a reduir la pobresa endèmica de l'Àfrica és molt més fructífera que no pas les caritats estèrils a les que ens tenen acostumats les grans ONG's.
dimarts 11 de desembre de 2007
dimarts 4 de desembre de 2007
Adam Smith
Adam Smith (5 de juny de 1723 - 17 de juliol de 1790) fou un economista i filòsof escocès. La seva obra Investigació en la Naturalesa i Causes de la Riquesa de les Nacions fou el primer intent rigorós d'estudiar el desenvolupament històric de la indústria i el comerç a Europa , ajudà a la creació de l'economia com a disciplina acadèmica i proporcionà un marc teòric al capitalisme.
Bibliografia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
